Arxiu de l'etiqueta: Solsona

Els Despertados Atòmics expliquen com era ‘L’ofici del rellotger’ a Manresa

Vídeo musical dels Despertadors Atòmics, Adagio Non Troppo. 

Aquesta setmana, a la Catalunya Central, us recomanem el concert que el grup solsoní Despertadors Atòmics [web], amb un estil entre el funk i el rock, farà divendres dia 30 a La Peixera cafè-teatre de Manresa. Finalistes del concurs Sona9 del 2010, l’any passat van debutar amb el seu primer disc L’ofici del rellotger. Els amants de la nova música en català teniu una cita divendres a dos quarts de dotze de la nit a La Peixera cafè–teatre de Manresa i l’entrada és gratuïta. Una altra proposta interessant també pel mateix dia és l’actuació del grup andalús Trashtucada [web] que presenta el seu segon llarga durada, Tirate del puente. Fusió de rumba, ska i rock és el que ens trobem en aquest treball. Dalt l’escenari també hi serà el Tio Tirito. L’espectacle té lloc el divendres 30 de març a dos quarts d’onze de la nit al Stroika [web] de Manresa i l’entrada és gratuïta.

La setmana, però, haurà començat ja dijous amb un concert de Joan Sordé [Facebook], que va iniciar la seva etapa en solitari l’any 2010 després d’estar molt temps a la formació J.A.M.S. Podem gaudir de la seva veu i la seva guitarra al Voilà! Cafè – Teatre el dijous 29 de març a les onze de la nit i l’entrada és gratuïta. També dir-vos, però, que amb tota seguretat el concert més multitudinari del cap de setmana serà el què els Amics de les Arts, acompanyats de la Bed & Banda, oferiran a La Sala d’Igualada dissabte dia 31. Els Amics segueixen amb la seva exitosa gira de presentació del seu tercer treball, Espècies per catalogar, un disc més madur, reflexiu i amb la frescor que els caracteritza. L’entrada pel concert, que és a les onze de la nit, costa 22 euros a taquilla i 20 euros anticipada.

Finalment, destaquem ja de cara a diumenge dia 1 l’actuació de Joan Dausà [web], artista polifacètic que fusiona cançons melòdicament perfectes amb pop i balades de mitjos temps, a la Jazz Cava de Vic. L’acompanyen Els Tipus d’Interès, grup tècnicament impecable i que compta amb un gran directe. El concert és ela les set de la tarda i l’entrada val 6 euros a taquilla i 5 euros anticipada. DDM

Els terrassencs D’Callaos es presenten a la sala Stroika de Manresa


Vídeo del concert de D’Callaos a El Masnou, el maig de 2009.

La cita més destacada a la Catalunya Central per aquest cap de setmana és el concert que la formació egarenca D’Callaos [web] fa divendres dia 17 a la sala Stroika de Manresa [web]. Després d’haver actuat a la Salamandra de L’Hospitalet i el dia abans d’actuar l’endemà al Cafè Teatre de Lleida, els terrassencs ensenyen ara a la capital del Bages el seu tercer treball, El borde donde se termina el mar, la seva rumba i el rock andalús. De totes maneres a ells els agrada definir la seva música com a Nu-Flamenc, una visió actual i fresca del flamenc dels facturat des de Catalunya. Un disc que arriba després de El Café de las Niñas, que rememora els orígens de la banda, en aquest espai de Terrassa, cap a l’any 2004. Va ser a principis de 2005, amb l’arribada de la cantant Maribel “La Canija”, que es va completar la formació, la qual s’ha mantingut amb els mateixos components fins avui. L’actuació a Manresa serà el divendres dia 17 a 2/4 de 12 de la nit i l’entrada del concert val 10 euros a taquilla i 8 euros anticipada.

Una altra cita destacable per aquest cap de setmana en terres de la Catalunya Central és el concert de Joan Masdéu [web], ex-cantant i compositor de Whiskyn’s, que ara es presenta en solitari amb el seu íntim i emotiu treball, Casa Murada. Per gaudir de l’actuació cal assistir el divendres 17 de febrer a dos quarts de dotze de la nit a La Peixera Cafè-Teatre de Manresa i l’entrada és gratuïta. I anant a l’altre cafè teatre de Manresa, el Voilà, la mateixa nit actuació del músic terrassenc Roc Calvet [MySpace], que presenta un repertori de les millors versions de la música negra, ens fa gaudir del soul, el blues, el jazz, i el rock. El concert és a les dotze de la nit l’entrada és gratuïta. I per acabar la setmana tenim el concert que ofereix la banda olotina Greda Street Band [Facebook] que interpreten les seves cançons populars i d’Olot amb tocs d’humor. L’espectacle té lloc el dissabte 18 de febrer a les onze de la nit al Casal Popular La Fura de Solsona i l’entrada és gratuïta. DDM

Roger Mas, la cançó d’autor més personal des de Solsona

Cançó d’autor. No hi ha una etiqueta més precisa per definir la música que fa el solsoní Roger Mas [web]. Potser, però, afinant una mica més, hauríem de dir “cançó del seu autor”, única i irrepetible. Des de dalt del turó solsoní de Castellvell, en ple prepirineu català, Mas parla del seu univers personal i del seu nou treball conjuntament amb la Cobla Sant Jordi, enregistrat fa poques setmanes al Teatre Comarcal de Solsona. Un disc que ara girarà pel territori català amb una formació que, a banda d’ell a la guitarra i la veu, Xavier Guitó al piano, Ivan C. Dach a la guitarra, Arcadi Marcet al contrabaix, Dani Ruíz Jones al baix elèctric, Josep Pinyu Martí a la bateria i percussions, Aleix Puig al violí, Pep Moliner al fiscorn i la tuba i  Miquel Àngel López també al fiscorn. Els primers concerts confiormats de la gira són, el 17 de març, a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, el 24 de març a l’Auditori de Barcelona, el 20 de maig a l’Auditori de Cornellài el 14 de juliol al claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Roger Mas neix l’any 1975. Inicia estudis de música i instrument als cinc anys de la mà del seu avi, Joan Solé i Costa. Comença la seva activitat artística als dotze com a clarinetista i saxofonista. A partir de 1994 investiga en les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua. L’any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d’aleshores ha editat set discos, ha rebut diversos premis per cada nou treball i l’ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó. La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent. Se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana” (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia o Brasil. DDM