Amb una posada en escena força discreta, La Niña del Exsurfista (anteriorment anomenats Naked) van aprofitar per cobrir un repertori amb temes propis més antics juntament amb les reinterpretacions del seu nou projecte. La seva actuació es va caracteritzar per un ritme frenètic de concert i unes petites pinzellades d’humor que van omplir l’hora llarga que van estar sobre l’escenari.
Ara bé, van sorprendre les cançons que van triar per la seva actuació d’ahir. Per una banda que es dedica a fer versions, és molt important triar les cançons que s’adaptin millor a la seva manera de tocar i que puguin agradar més al públic. I en aquest cas, vam poder escoltar cançons actuals com Tenía tanto que darte de Nena Daconte o Umbrella de Rihanna juntament amb èxits dels 70 i 80 com La Dolce Vita de Ryan Paris o la més que reversionada Killing me softly del compositor americà Charles Fox.
La Niña del Exsurfista també va tocar alguns temes propis en la mateixa línia de punk-rock a la Buzzcocks, però és possible que les versions resultessin més atractives per la coneixença immediata que en té el públic. Cal dir però, que amb un format clàssic (una guitarra, un baix, bateria i veu) van aconseguir sonar força compactes durant la major part del concert.
En definitiva, una vetllada divertida amb una banda que va estar correcta i que sense assumir massa risc, ens va proposar un recordatori de cançons que són conegudes per tots. Molt sovint se’ns obliden, però quan les sentim ens tornen a venir al cap. Això sí, el més difícil sempre és recordar qui n’era l’autor o el nom de la cançó. ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÀLEZ
