Arxiu de l'etiqueta: mataro

ddM en directe 04 – Txell Sust

Txell Sust amb la Big Band Jazz Maresme actuant al Teatre Monumental el gener del 2011. 

La mataronina Txell Sust [web] és una de les millors veus de la capital del Maresme. Als anys 90 va comptar amb els èxits del grup Blue 4U, també la vam veure amb el jazz del trio d’August Tharrats i com a corista del cantant malageny Alejandro Sanz. Ara fa tres anys Sust va presentar el seu segon disc en solitari Ciudadana Universal. Un treball inspirat en els viatges de la cantant durant la seva carrera professional. Txell Sust segueix mostrant la seva veu jazzística per allà on passa com, per exemple, en el concert que va oferir l’estiu passat a la Jazz Cava [vídeo] de Vic. En aquests moments, la cantant és immersa en el projecte Zoomwatts [web], un espectacle infantil que ja ha passat pel Grec Festival de Barcelona, el Festival Circ Cric i que aquest 27 i 28 de juliol tindrà lloc al Teatre Poliorama de Barcelona. DDM

 

Mishima torna a captivar el públic mataroní a la Sala Clap

Mishima en un moment de l'actuació a la Sala Clap de Mataró. Foto: C.B./ Diaridelamusica.com

Ara fa una any el grup barceloní Mishima [Facebook] presentava el seu Amor feliç (2012) al Teatre Monumental de Mataró i aquest divendres 10 de maig, retornaven a la capital del Maresme però a un altre emplaçament. En aquesta ocasió visitaven la Sala Clap [web], fet que prometia un concert més elèctric i agressiu que l’esmentat anteriorment.

Amb la sala gran del Clap gairebé plena s’iniciava, com ja és habitual, el recital amb uns vint minuts de retard. La banda indie liderada per David Carabén sortia a l’escenari entre crits d’ovació del públic, i començaven a sonar els primers acords, oferint primer un repertori d’antigues cançons com El temple de l’àlbum Set tota la vida (2007) o Tornaràs a tremolar d’Ordre i aventura (2010) entre d’altres. Però era hora d’entomar l’últim llarga durada de la formació i ho feien amb la melodia d’Els vespres verds seguint amb La vella ferida i Els crits, encara que Mishima també va regalar consolidats himnes com L’olor de la nit, Qui n’ha begut, Miquel a l’accés 14 o L’última ressaca els quals el públic va corejar intensament.

Mishima s’acomiadava del públic mataroní però aquest no en tenia prou així que la formació va haver de fer dos bisos tancant la nit amb El camí més llarg, melodia que òbviament el públic també va acompanyar.

Un cop més, Mishima es reafirma com a una de les bandes més consolidades i exitoses del panorama musical català gràcies a aquests directes impetuosos com també pel fet que cada àlbum que treuen aconsegueixen captivar cada vegada més al públic i ampliar la seva legió de fans. A més, van anunciar la fantàstica notícia que l’any següent publicaran nou àlbum, el qual esperarem amb impaciència però que de ben segur ens tornarà a seduir. CARLOTA BURREL

Nit de veus femenines per donar la benvinguda al bon temps

Luthe Salom i Marta Rius a El Públic de Mataró el dijous 9 de maig del 2013. 

La delicadesa i l’intimisme ha estat les dues característiques del concert doble que han ofert Luthea Salom i Marta Rius a El Públic de Mataró aquest dijous 9 de maig. Cadascuna d’elles amb un marcat accent personal, però amb molts punts en comú: feminitat, onirisme, format acústic…

La cantautora catalana amb arrels canadenques Luthea Salom venia a l’espai cultural mataroní amb les entrades exhaurides al seu concert a l’Alfa en viu de Gràcia i un nou disc, The Little Things We Do, que està recollint bones crítiques pel seu to folk i pop de primera divisió. Acompanyada per un guitarrista acústic, Salom ha presentat la seva coqueteria en forma de temes indie-folk, amb melodies a la vegada sensuals, nostàlgiques i alegres. La seva proposta agrada gairebé sempre, gràcies a la seva naturalesa hispano-canadenca que mescla una música colorista i divertida amb tocs enèrgics i molt més propers al pop comercial d’MTV.

La garrotxina Marta Rius va sorprendre amb una proposta que sense fer soroll s’ha convertit en un autèntic fenomen de minories. Acabada d’arribar d’una gira de 28 recitals a Bèlgica, l’acordionista i cantant va encetar la vesprada musical amb la seva proposta de cançó intimista i bucòlica. Amb el seu disc de debut apunt de sortir del forn va desgranar cançó a cançó una proposta d’autora amb presa de terra. La seva veu té una combinació de fortalesa rural i tendresa que resulta captivadora i l’embolcalla amb els sons de l’acordió i una capsa de música de construcció artesanal. Una autèntica proposta preciosista i única.

Un recital doble que va demostrar que la música amb veu de dona també ofereix la seva vessant més dolça i relaxada més enllà dels tòpics folk i pop. M.ARISA/A.OLLÉ/E.AYMERICH.

Narcís Perich presenta ‘Un Pas Ferm’ a El Públic

Narcís Perich en directe a El Públic.

Quan es presenta per primer cop el treball d’un músic en públic, sembla que hi hagi d’haver nervis o que algú pugui pensar que no tot pugui acabar de rotllar bé. En el cas del concert de Narcís Perich, i possiblement perquè estava ben acompanyat de familiars i amics, no va ser així. En cap moment li va tremolar el pols o, almenys, ho va dissimular.

Acompanyat de Dani Ruiz (baix, percussió i veu) i Alfredo Martínez (guitarra) l’allenc Narcís Perich ha presentat els temes d’Un Pas Ferm, un àlbum que, com explica l’autor, marca una nova etapa personal i musical. Aquest és el primer disc en solitari després de la dissolució de La Caravana de la Bona Sort, i el sisè si fem un recompte total de la seva trajectòria. Un treball ple de cançons que recreen sons d’arrel americana que van des del blues, country, folk i rock sempre donant potencialitat a les guitarres.

Perich va mostrar un intens treball de vivències personals i de viatges vitals. Com veiem en la cançó Un Pas Ferm que parla sense embuts de les febleses que pot tenir tothom i de les promeses que ens exigim per tirar endavant. Cançons d’històries properes, que, si féssim l’esforç de tancar els ulls mentre les sentim, ens les podríem fer personals.

Al cantautor el podem etiquetar de ‘multi instrumentalista’: pot està tocant la guitarra o fent un solo al piano mentre, a la vegada, encara té temps per tocar l’harmònica o entonar una cançó. Perich ha acabat el concert donant quatre pautes per entendre el disc: “tot i que la primera escoltada pot semblar un disc trist, pretén ser un treball optimista”.

Un apunt, el concert ha fet que El Públic es quedés petit. Això demostra la bona salut del Músiques Tranquil·les però, sobretot, que els mataronins tenen ganes de sentir bona música i de conèixer tot tipus de propostes sense tenir en compte si aquestes són molt o poc reconegudes pel gran públic. ANNA BLANCH

L’anatomia musical d’Antònia Font

La banda de pop balear Antònia Font continua sorprenent. Més de quinze anys després de començar a pujar als escenaris, no deixen parades només les seves melodies –imprevisibles, originalíssimes, d’una sonoritat gairebé sempre nova- sinó també la forma en que les expliquen. Ara, a través d’una anatomia musical de 40 lliçons.

Unes 400 persones van omplir la platea del Teatre Monumental de Mataró per gaudir de la presentació del nou disc de la banda mallorquina, Vostè és aquí. El recital estava inclòs dins el Cicle de Músiques Tranquil•les organitzat per la Casa de la Música de Mataró. La banda va arrencar un gran monòleg musical, interpretant una darrere l’altra les 40 cançons que conformen el seu nou treball. Totes les peces duren menys de dos minuts. I en aquestes condicions el grup liderat per Joan Miquel Oliver a la guitarra elèctrica va convertir el que havia de ser un simple concert en un repàs a tot el catàleg sonor del que són capaços. Des dels inquietants contratemps delpiano de cua a Vostè és aquí . Fins el caire nostàlgic creat a partir d’unes excel•lents atmosferes electròniques a Zoom. O el rock amb reminicències noise de Punyeta món.

L’escenografia del concert convidava a l’onirisme. Un fons d’escenari amb una vintena de bicicletes penjades una contra l’altra. Llum tènue. En aquest ambient, era fàcil captivar-se pel so heterogeni i ric, ple de sorpreses, un pop delicat que els Antònia Font interpreten amb solvència. Un bon exemple en va ser Neutrins, màgica i intimista, surrealista i onírica amb delays i un piano tocat al límit. La única peça no pròpia que van interpretar va ser una versió dels mallorquins Tot Sants. I com una guia acadèmica, la lliçó de 40 cançons es va acabar. I va començar un llarg bis.

Malgrat tot, Antònia Font continua sent també una banda de grans èxits simpàtics i en acords majors, de cantar fàcil i alegre. El vocalista Pau Debon va sortir del fons de l’escenari –on va restar fins llavors- i damunt una bicicleta col•locada a primera línia, va anar pedalejant i cantant cançons que ja formen part dels grans temes de la música catalana del segle XXI. Van sortir els anteriors discs, Alegria amb cançons com Sa Tristesa o Dins aquest iglú. Taxi amb el tema Armando Rampas. I un dels més aplaudits, Batiskafo Katiuskas, amb dos cançons emblemàtiques com Wa yeah! i Batiskafo Katiuskas. Els Antònia Font continuen sorprenent. Ara fent anatomia musical de 40 cançons. ELOI AYMERICH/ Foto: MARTA CABOT

Ninette hipnotitza El Públic

Ninette & The Goldfish a El Públic de Mataró actuant el 10 de març de 2013 dins el 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. 

Acabats d’arribar d’actuar a Madrid i a quatre dies d’anar cap a Canadà, Ninette & The Goldfish fan parada a El Públic de Mataró dins el vuitè Cicle de Músiques Tranquil•les. Dins d’un ambient càlid i íntim el duet barceloní, Nina Thoman i Cesc Mayor, porten una proposta de suma delicadesa i desbordant talent. Una veu, la de Thoman, potent, fràgil i alhora encisadora que fa recordar la de cantants com Leonor Walting (Marlango) o Lourdes Hérnandez (Russian Red). Una proposta interessant, sorprenent, a cavall de l’indie femení passant pel pop folk i de lletres melancòliques. Sense ganes de donar per acabada la vetllada Nina ha confessat: “m’esteu fent sentir com a casa però malauradament no ens queda més repertori”.

Els taloneja el cantautor mataroní Marc Ràmia, acompanyat de Joan Cortés, a la segona guitarra. Ràmia començat amb una frase contundent per a dies tan difícils com els que corren: “és maco que a les nou de la nit omplim bars i fem ciutat”. De cançons íntimes, sinceres, amb pinzellades de reivindicació com el Futur és Vostre, al mateix temps donant solucions: “ens han dit que hem d’estudiar i no tenim feina, però tots tenim coses bones a aportar”. El mataroní també ha versionat i traduït al català Ya ves, del cantautor Ismael Serrano, confessant que és un dels músics que ha influït en la seva carrera. ANNA BLANCH

Els Quart Primera presenten Pel·lícules al 3r Cicle.cat

Entrevista del Diaridelamusica.com a Pere Jou de Quart Primera.

Després del seu àlbum debut, El món en un cafè, els barcelonins Quart Primera [web], capitanejats per Pere Jou retornen als escenaris amb Pel·lícules. L’àlbum, presentat conjuntament amb un canvi d’imatge del líder de la banda -sense barba llarga ni ulleres-, mostra una nova etapa del conjunt que es va fer popular gràcies als seus concerts a domicili. Com explica Jou: “Hi ha un trancament a diferents nivells. A nivell musical hi ha un tractament electrònic que al primer no hi era i, a nivell líric, és molt més íntim i profund”.

Amb Pel·lícules, el músic de Sant Gervasi, explica la seva vida i les seves experiències vitals com a les narracions que són i que, segons Jou, “conformen la nostra existència”. Amb peces com El teu amant, els Quart Primera deixen el folk més melòdic enrera i demostren un ‘remake’ d’ells mateixos que els duu a un altre nivell de complexitat musical. Una nova etapa que presenten el divendres 8 de març a la Sala Privat de Mataró dins del seu 3r Cicle.cat. DDM

 

Sílvia Pérez Cruz encisa el Teatre Monumental de Mataró

Sílvia Pérez Cruz durant l’actuació al Teatre Monumental de Mataró. ANA CUENCA

Si busquéssim la paraula ‘corprès’ en un diccionari musical hauria de sortir-hi una definició com “la sensació que experimenta una persona quan sent cantar la Sílvia Pérez Cruz”. Com a mínim així es va quedar el públic del Teatre Monumental de Mataró cançó rere cançó en el concert que hi va oferir la cantant de Palafrugell aquest divendres 22 de febrer.

La cada cop menys coneguda com a ex-component de Las Migas, va començar el recital amb un dels temes de la banda sonora de Blancaneu, pel•lícula que recentment l‘ha fet guanyadora d’un Goya per la cançó No te puedo encontrar. L’apunt cinematogràfic, però, va ser només un detall que va fer d’introducció al concert de presentació del seu primer àlbum en solitari 11 de novembre a la capital del Maresme.

Amb temes com Pare Meu o Días de Paso, Pérez Cruz va mostrar una dolça i enigmàtica faceta en solitari que, lluny de la companyia femenina que va tenir amb Las Migas, ara explota amb quatre companys músics, tots nois. Un conjunt excel·lent format per un contrabaix, dues guitarres i un violoncel.

El recital, emmarcat en el Cicle de Músiques Tranquil•les de Mataró, va ser hipnòtic i balsàmic però no del tot tranquil. Pérez Cruz va oferir temes càndids com Iglesias però també cançons enèrgiques i inquietants com Currandes de l’exili, amb lletra de Pere Quart i música de Lluís Llach.

Sílvia Pérez Cruz, que va oferir des d’havaneres fins a boleros, va demostrar en cadascuna de les seves interpretacions que el flamenc no només li corre per les venes sinó que, més aviat, li floreix per cada espora de la seva pell. Així, la jove cantant, tan màgica com passional, va emmudir el Teatre Monumental durant les gairebé dues hores d’espectacle. La sala, completament plena, va oferir en tot moment un silenci sepulcral que va fer de llit a una veu de vellut enriquida amb aguts eterns i inimaginables.

L’havanera Vestida de Nit -creada pels seus pares Càstor Pérez i Glòria Cruz- va tancar un concert emocionant, genuí i càlid que va fer oblidar el fred d’una de les nits més gèlides d’aquest hivern. GEORGINA ALTARRIBA

Born54 i Flor Braier, calidesa californiana i argentina a El Públic


Vídeoclip del tema By Her Side de Born54.

Aquest diumenge 10 de febrer El Públic [web] acull un doble concert inclòs dins del 8è cicle Músiques Tranquil·les. Per una banda, els Born54 [web], uns joves maresmencs del voltant de Cabrera de Mar que traslladen el sol, les platges i el bon clima a les seves cançons alegres. A l’escenari també hi haurà Flor Braier [web], una cantant a mig camí entre Barcelona i Buenos Aires que relliga amb delicadesa i sensibilitat una cançó indie intimista i relaxada. Doble concert diumenge 10 a dos quarts de nou del vespre per 5 euros l’entrada.

Aquest divendres a la sala Clap [web] de Mataró doble concert de rock amb La Fuga [web] que després de quinze anys i algunes baixes continua girant amb constància i esforç. La banda de Cantàbria porta el seu darrer àlbum Raíces a dalt l’escenari, acompanyat dels seus temes de sempre. L’altra opció la protagonitza els arenyencs Exceso [web] que presenten l’últim disc del grup Canciones de segundo origen dins la gira Porraskazo Tour 2013. Rock fet a la península, aquest divendres 8 a les deu de la nit per 10 euros l’entrada anticipada i 15 a taquilla.

I acabem a la Naub1 [web] de Granollers amb el doble concert de Tim & Puma Mimi [web] i Jansky [bandcamp]. Tim & Puma Mimi és un duet suïsso-japonès que fa música experimental mentre que Jansky és un duet mallorquí on conflueix la poesia i l’electrònica. Duets innovadors divendres 8 a les onze de la nit per 5 euros l’entrada anticipada i 8 a taquilla. DDM

Inici de mes potent amb la Naub1 i el Músiques Tranquil·les


Entrevista feta pel Diaridelamusica.com a Mates Mates setmanes abans de la seva participació a la Fira de Música al carrer de Vilaseca 2012.

Doble concert de punk i new wave a la NauB1 [web] de Granollers aquest cap de setmana. D’una banda, els joves vigatans Mates Mates [bandcamp] que fa pocs mesos han tret el seu refrescant disc de debut Vida animal, un treball que mostra un original rock independent que no deixa indiferent. De l’altra, els Vàlius [bandcamp], grup format per un guitarrista i un bateria que se serveixen d´acords i ritmes bàsics per a cantar sobre banderes i dictadors. El duet ha enregistrat Això és com tot, probablement la primera sardana punk i psicodèlica. Serà divendres 1 de febrer a les onze de la nit per 5 euros l’entrada anticipada i 8 a taquilla.

Passem del punk al jazz perqué la joveníssima Andrea Motis i Joan Chamorro [info], arriben al Teatre Monumental [web] de Mataró per presentar el seu segon àlbum conjunt, Feeling good. En el seu treball, el swing, el soul i el jazz vocal donen cabuda a uns músics que, per sobre de tot, entenen la música com un vehicle, i la improvització del gènere un camí dolç i que els apropa al públic. Concert del cicle Músiques Tranquil·les, aquest divendres 1 a les deu de la nit per 15 euros l’entrada anticipada i 18 a taquilla.

I ens quedem a Mataró, aquest cop però amb una proposta de la sala Clap [web] amb dues propostes que s’estan obrint pas amb força a l’escena de sales de casa nostra. Joan Dausà [web] i el seu pop suau, càlid i proper i Joana Serrat [web], pura delicadesa indie-folk, aquesta vegada acompanyada de la seva banda. Dausà interpretarà les seves petites joies de pop d’autor amb Els Tipus d’interès, la banda que l’acompanya en els seus directes més complets. La vigatana Serrat és cantant i compositora de folk-indie cantat en anglès i català amb pinzellades de pop i country. Doble concert també enmarcat dins del Músiques Tranquil•les, dissabte 2 de febrer a les deu de la nit per 9 euros l’entrada anticipada i 12 a taquilla. DDM