És la primera gira que fa el grup Followers of Christ Upholding Standards, més coneguts per FOCUS, a Catalunya, però veient com els ha rebut el públic de ben segur que no serà la darrera. A Granollers, aquest divendres 9 de desembre, el Teatre Auditori [web] era pràcticament ple i els vallesans s’han mostrat incondicionals des de les primeres notes, i amb participació constant. L’espectacle forma part del circuit Els grans del Gospel, organitzat per The Project [web].
Sens dubte el concert ha pecat de clàssics, només cal repassar les nadales escollides: les melodies del Santa Nit i de El trineu, lògicament en anglès – en aquest sentit, els assistents han demostrat que les acadèmies d’idiomes han fet força feina aquests darrers anys, però que encara queda camí per recórrer – i el We wish you a Merry Christmas. I el mateix es pot dir dels temes gospel: Oh happy day o Hei Man en són dos exemples, i també ha sonat el Kumbaya, amb els FOCUS de ben segur sorpresos per algunes rialles al principi de la interpretació a causa de la popularitat a casa nostra de la versió catalana.
Sigui com sigui, les extraordinàries veus del quintet han fet xalar els amants del gènere al llarg d’una hora i mitja. FOCUS és una formació de Carolina del Sud nascuda l’any 1997 i liderada per Mickael Brown, que a més a més de cantar de meravella és l’encarregat del teclat. L’únic altre instrument – en el format amb el que han aterrat a Catalunya – és el baix elèctric de Lavonta Green, sensacional i que en moltes ocasions suporta tot el pes instrumental de la cançó, ja que Brown s’alça per cantar prop del públic i deixa les tecles. Entre ambdós, tres veus femenines que tenen els seus moments de glòria, merescuts: Chelsea Oats, Chamero Green i Laura Wilson.
Abans de sortir FOCUS ha actuat el grup vallesà Gospel Joy La Garriga, que ha tornat a saltar dalt l’escenari al final del concert i ha compartit acords durant uns minuts amb la destacada formació nordamericana.
Un parell d’apunts per acabar: segurament era acordat amb els músics, però el tècnic de llums s’ha fet pesat fins a l’extenuació encenent una vegada i una altra la il·luminació de la platea, en totes i cadascuna de les ocasions – i han estat infinites – en què els assistents acompanyaven amb aplaudiments els ritmes de les cançons. Una manera destralera de trencar l’encant d’un concert, la foscor i la llum que separa els artistes dels que els observen, i que ha arribat al límit del ridícul quan anava obrint i tancant els llums de forma intermitent, com si el teatre fos una discoteca de polígon. I segon apunt: Brown ha repetit fins a quatre vegades esforçant-se un feliz Navidad. És d’agrair l’esforç, però ja que el seu grup fa una mini-gira per Catalunya – cinc concerts al llarg d’aquest desembre – no estaria de més que algun assessor els fes saber que per a molts assistents als seus espectacles el feliz Navidad els sona tan de fora com el Merry Christmas, i que encara li costaria menys dir Bon Nadal. XAVIER AMAT/JORGE HEREDIA
