Ebri Knight [web] ha publicat aquest 2012 el seu primer disc, Tonades de fa temps, amb la majoria de temes composats per ells mateixos però també amb versions de cançons populars com el Ball de Sant Ferriol. Tot i que és la seva primera publicació, no ens trobem davant d’un grup novell perquè ja fa set anys que el grup maresmenc trepitja el escenaris.

Beuen del folklore català, partint de la música popular amb instruments tradicionals però portant-la al terreny propi del grup projectant-se cap al rock, un estil que ells mateixos defineixen com a “folck-rock hooligan” i que encaixe dins de la Catalunya Çelta,una plataforma de grups artístics catalans que tenen en comú la influència celta. El disc marca una nova etapa i un bon moment pel grup amb un maig ple de concerts. L’últim ha estat a la sala Clap de Mataró on, aprofitant que jugaven a casa, van oferir un concert especial amb diversos música que han col·laborat en el disc.

La propera oportunitat per veure’ls és aquest cap de setmana al Parc del Clot de Barcelona a les 10 de la nit. DDM

Els organitzadors de la Fira de Música al carrer de Vila-seca [web], que enguany arriba a la tretzena edició, gairebé no dormen aquests dies perquè divendres dia 11 al vespre no hi hagi cap detall imprevist [mira la programació]. La Fira, quan va néixer, va servir per donar una oportunitat als artistes emergents del moment, que en aquell moment no eren tants. Ara, que el país viu un autèntic boom pel que fa a la proliferació de grups, la Fira té més sentit que mai. Els seus responsables, amb Kike Vélez al capdavant, pensen que hi ha una gran quantitat de grups que necessiten d’una plataforma de llançament. I alhora, una demanda dels programadors de cicles i festivals de poder veure els grups actuar davant del públic en un ambient informal, cosa que s’aconsegueix en el format de carrer.

En la segona part del vídeo, els osonencs Mates Mates [MySpace] -per boca de Luca Masseroni, cantant del grup, i Ferran Font, guitarrista- ens parlen del que significa per ells tocar al festival tarragoní. Ells són un dels representants de les noves bandes que sorgeixen en aquest moment de la comarca amb capital a Vic, que ha donat sempre grans artistes a la música del país i que ara ho torna a demostrar. DDM

Revenant, una palabra que en la literatura vampírica serveix per a designar a un no mort, al que torna de la tomba, en un clar simbolisme del retorn de la banda, que alguns donaven ja per enterrada. Així és com ha titulat N’Gai N’Gai [web] el seu no disc (Discmedi, 2011), que trenca un silenci discogràfic que es prolongava des de 1993, quan van donar per tancada la primera etapa del grup. De totes maneres, cal aclarir que des de 1993 fins ara s’han retrobat en diverses ocasions per seguir pujant dalt de l’escenari. Aquest, per tant, no és un retorn en tota regla sinó sobretot en el camp discogràfic. El nou disc inclou setze cançons combinant al cinquanta per cent cançons emblemàtiques del grup tornades a gravar amb nous arranjaments i temes nous. Als maresmencs -són de Sant Pol de Mar- se’ls considera un dels grups pioners del pop-rock català dels anys vuitanta. Formats el 1985, n’Gai n’Gai es van desmarcar del corrent que imperava amb un pop elegant i sofisticat. Divendres a la tarda, abans de l’actuació a la sala Privat de Mataró, vam parlar amb ells dels motius del seu retorn. DDM