Un moment de l'actuació dels Amics de les Arts, dissabte al Teatre Monumental. Foto: Anna Aluart/Tot Mataró
Èxit abassegador dels Amics de les Arts [web] aquest dissabte dia 24 al Monumental de Mataró, per tancar el Músiques Tranquil·les [web] d’enguany. Qualsevol altre titular seria superflu. La banda referent del nou pop en català juntament amb Manel va encetar el seu espectacle, curosament assajat i gairebé mil·limetrat, amb un dels temes del seu disc -Carnaval, una perla-, i des d’aquí el concert no va tenir aturador. La Bed&Banda, amb baixista, bateria, trompeta, saxo i trombó, va acabar de donar consistència a una banda -Joan Enric Barceló a la guitarra acústica i veu; Eduard Costa a la melòdica, moog, xilòfon; Ferran Piqué a la guitarra elèctrica; i Daniel Alegret al piano i teclats- que ha fet una mili intensiva durant els dos darrers anys que es nota sobremanera. Res a veure amb aquell grup que musicalment tenia mancances evidents malgrat l’ímpetu de les seves melodies.
Van ser dues hores de recital en què als Amics se’ls va veure molt serens, havent digerit molt bé el propi èxit, cosa que s’endevina que no és fàcil. Capaços de generar encara més connexió amb el públic de la que ja tenen, que no és poca. Capaços d’enriure-se’n ells mateixos: com que saben que fan gràcia però que alhora cansen si fan “rotllos patateros” -com deia una cançó seva- dalt l’escenari, han fet de la necessitat virtut i ara proposen al públic que els faci de guia per si s’estan passant dient-los: “Guapo!”. Els 745 assistents a la vetallada van rebre aquesta i tots els altres gags de molt bon grat. Els comentaris del concert a les xarxes socials són reveladors, en aquest sentit. A la gent li agrada, la música dels Amics, però sobretot gaudeix de l’espectacle sencer: “Merci pel concert! Ens ho vam passar genial! I músicalment també va estar molt bé”, diu una assistent. Tan bé que en diverses ocasions gran part del públic no es va poder estar d’aixecar-se de la butaca i cantar i ballar sense por.
L’únic però del concert, si n’hi ha d’haver algun, són la manca de tremp de les cançons del segon disc; no acaben d’arrencar. Hi ha algunes cançons que el temps situarà en el lloc on es mereixen com Affaire Sofia o En aquestes alçades de la pel·lícula, però no s’acaben d’intuir himnes ni cançons senyera, de moment. Sens dubte, la cançó Monsieur Costeau, on apareix el títol del disc, Espècies per catalogar, no funciona -encara- com a reclam. Això, en el concert, ho van suplir tirant dels seus hits, que ja en tenen una bona colla. Cançons insígnia que, de fet, van haver de servir en diversos bisos arran de les peticions del públic. Per cert, pels que encara es quedessin amb ganes de més, la propera possibilitat per veure’ls per la zona Maresme-Vallès Oriental és el 13 d’abril al Teatre Auditori de Granollers [web].
El concert tancava el setè Músiques Tranquil·les, cicle impulsat des de la Casa de la Música Popular de Mataró [web], que està plenament consolidat, amb 2.800 espectadors. Han estat catoze concerts entre el 20 de gener i el 24 de març -quatre a l’espai cultural El Públic, tres al Teatre Monumental i set a a Sala Clap- que han demostrat una vegada més que, almenys a Mataró, alhora que l’oferta musical té una demanda, també es crea demanda donant oferta. D’això se’n diu funció pública. Que per molts anys. DDM
